barrella

Salsola soda (nc.), barrellera, sosa

f
Botànica

Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 30-60 cm d’alçària, ramificada des de la base, de fulles linears semicilíndriques, blanes, i flors espaiades, poc vistoses.

Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània. Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella. Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria. Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió. Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu. N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes occidentals del Baix Cinca properes a l’Ebre.