barreter
| barretera

barretaire
f
m
Oficis manuals

Persona que fa barrets o que en ven.

Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam; treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla. A Barcelona constituïren gremi el 1496; l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda. A València, el gremi fou constituït el 1531. A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València (mitger). En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué (1745) la incorporació al teler dels fabricants de mitges de seda (que havien anat prenent increment al marge de tota organització), i unes noves ordinacions foren aprovades el 1749 per al gremi de barreters i fabricants de mitges de seda. El comerç amb Amèrica i algunes millores tècniques donaren lloc a una època de prosperitat entre el 1750 i el 1800, però l’elevat preu de la seda i el canvi de moda originaren la decadència del gremi, que, tanmateix, subsistí com a institució després de la llibertat de treball establerta el 1836.