i barretina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

barretina

substantiu femeníf
Indumentària
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
indumentària indum
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears (a Mallorca i, especialment, a Eivissa). Durant la segona meitat del s. XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià (on era coneguda amb el nom de barret ) i del País de Foix (on era anomenada tet ), països en els quals perdurà fins a mitjan s. XIX. És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona. Hom pot dur-la deixada anar, o plegada damunt el cap: barretina plana si és plegada dreta per davant, i barretina de garbí si és plegada de gairell. La que hom porta deixada anar enrere és anomenada barretina llarga , i si és duta aixafada de la punta és anomenada barretina de niu . Segons el color, és vermella, musca o morada i grisa. La barretina vermella és la que ha estat més generalitzada, i la barretina (o gorra ) musca és pròpia del Camp de Tarragona, del Segrià i de la Ribera d’Ebre. Si és folrada de negre, de blanc o de verd és anomenada barretina de dos cairells o de dos intents . La barretina pot ésser portada aleshores girada amb el folre a fora, negre, en cas de dol.

barretina musca plegada de garbí
© Fototeca.cat
Altres menes de barretines són la barretina de mariner , vermella i no gaire llarga, que duien els mariners; té també aquest nom la barretina simplement vermella a les regions en què és corrent la morada; la barretina de capellà , de seda negra, usada pels capellans, i la barretina de xeixa , de cotó, blanca o de color variat, que hom duia per a dormir. L’ús de la barretina anà desapareixent almenys ja des del començament del s. XX, desplaçada sobretot per la gorra de visera adoptada pels pagesos i la gent de mar. És usada encara especialment en alguns indrets de muntanya entre els pastors. L’ús de lligadures semblants a la barretina no és exclusiu dels Països Catalans, ans s’estén a d’altres zones de la Mediterrània: Llenguadoc, Provença, Sardenya, Ligúria, Nàpols, Sicília, Ístria i Dalmàcia, especialment entre els mariners. Històricament és difícil de precisar l’extensió de l’ús de la barretina: sembla que al s. XIV ja era una peça habitual en la indumentària catalana, almenys a les regions en què tradicionalment ha estat usada. L’origen de la barretina és poc aclarit; hom ha volgut fer-la derivar del barret frigi a causa de la semblança, però alguns especialistes són partidaris de situar-ne l’origen a Catalunya mateix.

Des de mitjan s. XIX la barretina esdevingué un símbol de catalanitat. Ja en portaven els voluntaris barcelonins que acompanyaren el general Joan Prim a Madrid el 1843, i també les forces republicanes del coronel Victorià d’Ametller que actuaren a l’Empordà el 1848, però la seva popularitat s’afermà arran de la guerra d’Àfrica (1860), en la qual prengueren part els voluntaris catalans del general Prim, que duien uniforme blau i barretina vermella. El seu retorn victoriós a Barcelona motivà un clima d’exaltació patriòtica i la publicació de poesies en les quals s’exaltava la barretina com a distintiu del valor català, com és ara La roja barretina catalana (1860) de Maria Josepa Massanès, i La gorra vermella (1860) d’Antoni de Bofarull. Jacint Verdaguer, que es presentà a recollir el premi dels jocs florals del 1865 duent barretina, la recorda en els poemes La Plana de Vic i L’Empordà , i el seu poema La barretina , escrit al balneari de la Presta, a Prats de Molló, li valgué l’englantina als jocs florals del 1880 i el títol de mestre en gai saber. La composició esdevingué molt popular, i, musicada pels mestres Alió, Lambert i Rodoreda, era cantada en aplecs i pelegrinatges. A la poesia dels jocs florals, la barretina fou sovint un símbol de llibertat o del pairalisme dels muntanyencs enfront del conformisme ciutadà: Jaume Collell, al poema A la gent de l’any vuit (1878), en fa símbol d’independència, i Francesc Ubach i Vinyeta li dedicà el poema La barretina catalana (1882). I en aquesta època, que es perdia com a peça de vestir de pagesos i de mariners, fou cada vegada més utilitzada com a distintiu de catalanitat: els assistents a la gran manifestació proteccionista de Barcelona del 1882 portaven barretines vermelles, i amb barretina eren cofats els personatges que simbolitzaven les revistes Cu-cut! (1902) i En Patufet (1904). La barretina és també el títol d’un setmanari literari i polític catalanista publicat a Barcelona els anys 1868, 1873, 1882, 1897-98 i 1903-04. L’evolució ideològica d’aquest periòdic és una prova que el simbolisme de la barretina era acceptat per totes les tendències del catalanisme, des dels republicans federals fins als carlins —com el barret frigi o el pili ( pileus ) romà. Al s. XX la barretina ha restat reduïda a símbol del catalanisme folklòric.

Col·laboració: 
CCLl / JMA
Llegir més...