És l’equivalent volcànic d’un gabre (roca plutònica). És constituït per plagiòclasi càlcica (principalment labradorita) i per piroxè (augita), amb olivina o sense. El principal mineral accessori és la magnetita. El basalt vitri és anomenat taquilita. La divisió dels basalts depèn de l’alcalinitat del feldespat. El basalt alcalí és típic de les illes volcàniques (arc d’illes). El basalt poc alcalí (toleític) és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines; aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans. L’expansió dels oceans a partir d’una dorsal centroceànica es realitza per mitjà de noves efusions de basalts a banda i banda d’aquesta dorsal. Les colades continentals més interessants són a l’Índia (Dècan) on cobreixen una àrea de 650.000 km2 i tenen una potència màxima de 3.000 m, i a la regió dels rius Colúmbia i Sucke, als EUA, on s’estenen per uns 400.000 km2. Una característica dels basalts és la disjunció columnar, que produeix prismes hexagonals que formen un angle recte amb la superfície de la colada en refredar-se aquesta. Les més espectaculars són les de
Vista de la Calçada del Gegant (Irlanda)
© Turisme d’Irlanda