i base | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

base

substantiu femení f química quím
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.

provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals . Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós. El concepte de base s’ha desenvolupat paral·lelament al d' àcid . La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició química fou la d’Arrhenius (àcid), que definí les bases com a substàncies que en solució aquosa donen ions OH - , com, per exemple, els hidròxids metàl·lics. Aquesta interpretació topà amb la dificultat d’explicar d’una forma coherent el comportament típicament bàsic de l’amoníac i de les amines, que no contenen oxigen en llur molècula, i calgué postular la formació intermèdia dels hidròxids corresponents en les solucions aquoses que els contenen. Segons les teories més modernes i més generals, la hipòtesi anterior es fa innecessària. En la teoria de Brønsted i Lowry, hom defineix com a base tota substància, molecular o iònica, capaç de captar ions hidrogen o protons, com ara els ions OH - i tots els anions dels àcids dèbils, i, per tant, l’amoníac i les amines resulten inclosos directament en aquesta definició generalitzada de base. Una base de Lewis és una substància capaç de cedir un parell d’electrons (àcid de Lewis).

Col·laboració: 
ECa
Llegir més...