bèbrice

f
m
Història

Individu d’un poble celta establert durant la primera edat del ferro a Occitània, entre el Pirineu i les Cevenes, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria.

Segons Dió Cassi i Tzetzes, els bèbrices són els qui després foren anomenats narbonesos.