Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable ( bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria; bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec) que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora. Els becs emprats per a il·luminar ( bec d’incandescència ) sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós. Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al mànec i generalment canviable, on s’efectua la mescla d’oxigen i del gas combustible.
m
Tecnologia
Bec Bunsen utilitzat als laboratoris per tal d’assolir altes temperatures; regulant de manera convenient l’entrada d’aire, la part de la flama que emet llum blava (zona reductora) pot arribar als 300º C mentre la que la part incolora (zona d’oxidació) arriba als 1500º C
© Fototeca.cat
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.