beguda carbònica

f
Alimentació
Dietètica

Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.

A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món. Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes. Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès; anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors; edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes destinades a persones que han de seguir un règim alimentari poc calòric o exempt de sucre són emprats edulcorants artificials; acidulants , com els àcids cítric i tartàric per a begudes amb gust de fruites, àcid fosfòric per les de gust de cola i, més rarament, àcids fumàric, màlic, làctic, adípic i fumarat àcid de sodi; sals , com bicarbonats, clorurs i sulfats de sodi, potassi, liti, ferro, magnesi, etc, que hi són afegits per donar els caràcters propis de les aigües minerals, o citrat monosòdic, que actua com a coadjuvant del sabor; saboritzants , tals com concentrats de sucs de fruites, olis essencials i extrets alcohòlics de plantes o fruites que serveixen alhora com a aromatitzants ; emulsionants , com goma aràbiga o monoesters d’àcids grassos amb polialcohols, que serveixen per a mantenir emulsionats els olis essencials en la fase aquosa; estabilitzadors , generalment olis vegetals bromats de densitat molt alta, que eviten la separació de l’emulsió; enterbolidors , com el greix comestible inert; colorants artificials (additiu alimentari) per a begudes que imiten els sucs de fruites, i caramel per a begudes del tipus de la cola; espessidors , com la carboximetilcel·lulosa i les pectines, que hi són afegits per donar cos a les begudes amb edulcorant artificial o per produir la sensació de suc de fruita; conservadors , com l’àcid sòrbic, el benzoat sòdic, etc, per a protegir les begudes del creixement dels microorganismes; vitamina C, i a vegades A i D, incorporades, no pas per necessitats vitals, sinó per a augmentar l’estímul del públic consumidor. El procés de fabricació comporta la preparació d’un xarop i una carbonatació posterior. Les principals begudes carbòniques són les aigües gasades (conegudes amb el nom de ‘soda’, aigua de Seltz o ‘sifó’), les preparades amb les sals litíniques , les gasoses , les aigües tòniques , les coles i les imitacions gasades dels sucs de fruita .