bénédictine
*

m
Alimentació

Licor aromàtic, de color groc, d’uns 40° alcohòlics, que hom prepara macerant en aiguardent de vi un seguit de productes vegetals (herbes, arrels, escorces, etc), després és destil·lat i hom hi afegeix xarop de sucre.

La seva invenció (final s XVI) és atribuïda a Dom Bernat Vincelli, de l’abadia benedictina de Fécamp (Seine-Maritime), que el considerà un tonificant.