betaïna

47355
f
Química
Farmàcia

Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni, que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.

Lamel·les o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina; per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina. En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina. El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric (quasi un 25% del seu pes). És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques. És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis.