Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s. XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari. Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol. Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris. L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries (Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació). L’Estat espanyol té establert el Cos d’Arxivers i Bibliotecaris (1858), al qual hom accedeix per un sistema d’oposició partint d’una llicenciatura de lletres. A l’antiga corona catalanoaragonesa, hom troba esmentat el càrrec de llibrer major del rei ja a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim (fou concedit al canonge valencià Jaume Torres). El 1458 Joan II el concedí a l’abat de Montserrat Antoni Pere Ferrer i als seus successors. Durant el pontificat dels Borja, alguns eclesiàstics catalans foren bibliotecaris pontificis: Cosme de Montserrat, de Calixt III, i Jeroni Pau, d’Alexandre VI. Al s. XVIII aparegueren els primers grans bibliotecaris moderns: Llucià Gallissà, prefecte de la biblioteca pública de Ferrara; Gregori Maians i Francesc Pérez i Baier, bibliotecaris de la Biblioteca Reial de Madrid, i Ignasi Torres i Amat, de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona. Al s. XIX, amb la creació de les grans biblioteques públiques, es vincularen al càrrec personalitats com ara Marià Aguiló, bibliotecari de les biblioteques provincials de València i de Barcelona, Josep E. Serrano i Morales, de la municipal de València, Enric Heriz, de la de l’Ateneu Barcelonès, Jaume Barrera, de la del Seminari Conciliar de Barcelona, i Eudald Canibell, de la Biblioteca Arús de Barcelona. Ja al s. XX destacaren les figures d’Anselm M.Albareda, prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana des del 1936 fins a la mort (1966), i el grup de bibliotecaris aplegats al voltant de la Biblioteca de Catalunya: Jordi Rubió i Balaguer, que n'era el director, Jaume Massó i Torrents, Ramon d’Alòs-Moner, Higini Anglès, Joan Givanel i Mas i Pere Bohigas i Balaguer.
f
m
Arxivística i biblioteconomia