i bifaç | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

bifaç

substantiu masculím
Prehistòria
Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
prehistòria prehist
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.

Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo. El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà. És el tipus de la “destral” o “cop de puny” (coup-de-poing) —noms que convé de substituir pel de bifaç— típic de l'Abbevil·lià i de l'Acheulià. Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles (Clactonià) i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític mitjà.

Llegir més...