Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s. XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment. El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren al s. XIX. La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics. Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla. La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure. Hom hi juga amb tres boles (blanca, mingo i marcada), entre dos equips o dos jugadors, els quals han de tocar amb la bola pròpia les altres dues tot procurant de situar-les en posició favorable per a repetir la jugada. Hom fixa la partida a un nombre de caramboles, i guanya el primer que n'aconsegueix la totalitat; les modalitats a banda i “a tres bandes” introdueixen la dificultat que la bola faci carambola després d’haver tocat una o tres bandes de la taula. En les partides “al quadre” hom divideix la taula en nou rectangles i considera caramboles vàlides les que situen les boles fora dels rectangles corresponents a les bandes. L’especialitat més espectacular és la “fantasia”, en la qual hom fa les caramboles sense tirar directament a les altres boles, tot donant a la pròpia distints efectes i picats. El billar ha tingut al Principat un nucli d’activitat molt destacada. El club més antic del Països Catalans és el Billar Club Barcelona, fundat el 1928. Juntament amb ell han destacat el Billar Club Olympia, el Club de Billar Sant Martí, el Club de Billar Sants, el Club de Billar Poble Nou i el Club de Billar Pau i Justícia (tots de Barcelona), la Coral Colom de Sabadell, el Casino del Comerç de Terrassa i els clubs de Tarragona, Reus, Mollerussa, Malgrat i Andorra. Al País València, destaca l’activitat del Club de Billar de l’Ateneu Mercantil i el Club de Billar Colom, i a les Illes, el Club de Billar Metropole i el Club de Billar Santa Margalida. Els practicants més notables, campions del món, han estat Enric Miró (1931), Claudi Puigvert (1934-35) i Joaquim Domingo (1957, 1963 i 1966), tots en l’especialitat “a tres bandes”; Martínez Sagi fou campió del món (1932) en “fantasia”.
m
Billar
Jugador de billar iniciant una jugada de carambola
© Fototeca.cat
Joc d’habilitat i de saló que hom practica amb tres boles, generalment de vori, impulsades per pals anomenats tacs sobre una taula rectangular proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant.