Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes. Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves. Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic i ha d’ocupar-se també de temes de dret internacional, de drets humans, d’ecologia, de demografia, etc. El primer a emprar el nom de bioètica fou R. Van Potter ( Bioethics: Bridge to the Future , 1971). El filòsof Daniel Callahan i els metges Williard Gayling i André Hellegers establiren els fonaments del diàleg bioètic amb la creació d’instituts: el Hastings Center a Nova York (1969) i el Kennedy Institut a Washington (1971). El primer institut europeu fou fundat a Sant Cugat del Vallès (Institut Borja de Bioètica) el 1975. El Projecte de la Diversitat del Genoma Humà donà un nou impuls al desenvolupament de la bioètica gràcies a la creació del programa ELSI (Implicacions ètiques, legals i socials) dins el mateix projecte. Aquest programa pretén implicar científics, metges, polítics i opinió pública en general per tal que formulin recomanacions polítiques i legals sobre l’aplicació de les proves genètiques, la privacitat i la utilització de la informació genètica per part de companyies asseguradores, en el món laboral i en la sanitat. Per la filosofia postmoderna, el fracàs de la raó com a instrument de la moral posa la humanitat davant de problemes insolubles. La bioètica contemporànea s’enfronta a una situació que es caracteritza per un considerable escepticisme, per la pèrdua de fe i de conviccions persistents, per la pluralitat de visions morals i per creixents canvis de política pública. Les dificultats i l’amplitud dels problemes plantejats són de tal magnitud que han portat al desenvolupament d’institucions originals, anomenades comitès d’ètica. La funció de la filosofia en aquests comitès consisteix a ajudar a aclarir el debat: explicitació dels valors i dels principis en joc, exhibició dels supòsits, anàlisi dels arguments i els contraarguments. Tot i això, encara que des del punt de vista de la postmodernitat la filosofia o l’ètica filosòfica és un raonament secular, també es pot parlar d’una bioètica religiosa, allunyada del perspectivisme i relativisme de la filosofia postmoderna. Una de les obres més importants sobre bioètica és The Foundations of Bioethics (1986), del filòsof nord-americà H.Tristram Engelhardt.
f
Biologia
Filosofia
Medicina