És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no paral·lela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident. És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc. Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics (efecte Kerr electroòptic) i magnètics (efecte Cotton-Mouton, i efecte Faraday).
f
Física
birefrigència obtinguda amb un cristall d’espat d’Islàndia
© Fototeca.cat
Fenomen de doble refracció de la llum que travessa una substància anisòtropa.