Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa. Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció; l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular. El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques; tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador. Són mals nedadors, i es mouen preferentment fent saltets sobre el trespeus esmentat; viuen en zones batudes per les onades i les marees, i poden restar un quant temps en sec. Presenten curiosos costums nupcials i un notable comportament investigador. A la Mediterrània n'hi ha moltes espècies, pertanyents totes al gènere Blennius , conegudes pels pescadors amb el nom genèric de bavoses (bavosa), i també per llepissosos, dormilegues, banyuts, etc.
m
pl
Ictiologia