blet

Chenopodium sp (nc.), quenopodi

m
Botànica

Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.

Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc. El blet blanc (Ch.album) fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes; havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada. El blet de paret (Ch.murale) té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses, lluents, tija glabra i angulosa, de 30-80 cm, i flors verdes. El blet pudent o pixacà (Ch.vulvaria) té les fulles enteres, d’un verd pàl·lid, blanquinoses pulverulentes pel revers, tija d’uns 10-50 cm, prostrada, també com enfarinada; exhala una fortor repugnant característica, com de peix passat o d’arengades, a causa de la trimetilamina que conté, i havia estat emprat com a antihistèric, antiespasmòdic, emmenagog, etc. El blet de bosc o sarró és una espècie de muntanya.