Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc.
La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs. Així, n'aparegueren a França (1722), a la Gran Bretanya (1824), a Alemanya (1846) i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers, d’origen francès.
El cos de bombers als Països Catalans
Al començament del segle XIX ja hi havia a Barcelona una companyia de bombers formada per paletes, fusters i manyans, a les ordres de l’arquitecte municipal Josep Mas i Vila. El 1835 fou creat un batalló de sapadors-bombers subvencionat pel financer Josep Xifré, que fou reorganitzat el 1845 com a Companyia de Bombers, dirigida per l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i que depenia del municipi i de la Societat d’Assegurances Mútues d’Incendis d’Edificis, creada el 1836. Un origen mutualista semblant tingué el cos de bombers de Mataró, reglamentat el 1857. L’organització dels bombers barcelonins serví de model a d’altres municipis, com Sants, Sabadell, Lleida, Girona i Reus. La primera bomba de vapor, però, no fou adquirida fins el 1877. A València hi havia ja el 1860 un cos municipal de bombers, i el 1840 el general d’enginyers valencià Josep Aparici i Garcia havia publicat un interessant Manual del zapador-bombero.
Fins l’any 1963, els cossos de bombers depenien dels respectius municipis, però després passaren a dependre de les diputacions provincials, a excepció del de Barcelona, que continuà essent, i encara és, municipal. El 1979, els cossos de bombers que depenien de la diputació de Girona, i el 1980, els que depenien de la de Barcelona, passaren a dependre directament de la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i foren enquadrats dins la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i de Salvaments de Catalunya, mentre que la resta de cossos municipals establiren convenis que els supeditaven a aquesta institució.
El servei d’extinció d’incendis i de salvaments a Catalunya és organitzat en quatre grans brigades, amb seus a Lleida, Tarragona, Bellaterra i Girona, que comprenen 46 parcs de bombers i més de 100 centres operatius, essent la de Bellaterra la brigada central que coordina totes les altres en els casos que excedeixen l’àmbit territorial d’una brigada. Els serveis de prevenció, organitzats en quatre gabinets territorials, amb les mateixes seus que les brigades d’extinció, tenen com a missió l’estudi de reglaments, de tècniques i materials, i l’assessorament dels projectes i la revisió de noves construccions des del punt de vista de la prevenció d’incendis, explosions i altres sinistres. La dotació dels serveis d’extinció d’incendis és composta (2002) per 1.969 bombers professionals i 2.198 voluntaris. El cos de bombers de Barcelona ciutat és integrat per uns 607 homes entre caps, oficials, sotsoficials, i bombers, tots ells professionals.