boter
| botera

f
m
Oficis manuals

Persona que té l’ofici de fer botes, especialment de vi.

Antigament era un ofici menestral, i els gremis de boters, especialment importants en els ports d’exportació, existien ja a Barcelona des de mitjan segle XIII. A Mallorca els boters apareixen en les ordinacions del 1441; formaven la confraria de Sant Joan Baptista. A més dels boters agremiats hi havia fabricants de botes a moltes poblacions litorals del Penedès o del Camp de Tarragona, sobretot durant el segle XVIII, en relació amb l’exportació de vi a Amèrica i al nord d’Europa. Les darreres ordinacions barcelonines de boters foren aprovades el 1798. El 1880, en plena expansió de la indústria botera i de l’exportació de vins, es constituí a Vilafranca del Penedès una societat de boters que assolí el miler d’associats el 1883, la més important dels Països Catalans. Al Principat, el 1906, encara treballaven 260 tallers de boter.