Els botiguers constitueixen una categoria professional inclosa, bàsicament, dins la petita burgesia, de cohesió social variable segons els països i les circumstàncies històriques. Així, el seu comportament polític presenta una gamma molt àmplia: en casos de crisi nacional els partits totalitaris de dreta recluten una bona part dels seus quadres dins aquest estament; davant l’avenç de l’estat benefactor (welfare state) adopten una actitud d’extrem liberalisme econòmic i es constitueixen en grup de pressió molt actiu. No hi ha proves que els botiguers desapareguin com a categoria ocupacional dins les societats industrialitzades, pel fet, potser, que els clients prefereixen el tracte personal, però és evident que el desenvolupament econòmic ha reduït considerablement el seu paper.
Els botiguers als Països Catalans
Als Països Catalans, en contraposició a mercader el botiguer era el menestral o artista dedicat al comerç a la menuda, especialment el venedor de teixits de llana i seda; els botiguers constituïren gremis des de la fi del segle XIV, i esdevingueren poderosos a Barcelona, a Palma, a Perpinyà i a València. Durant els segles XVII i XVIII hom distingia el botiguer de tall (o mercader de draps) i el botiguer de sedes i teles (o mercader de teles, el mercer pròpiament dit), que tanmateix el 1776 s’uniren a Barcelona. A València, amb la creació de la congregació dels mercaders de vara, s’uniren el 1764 (botiga).