brahmi

m
Escriptura i paleografia

Escriptura emprada des d’abans del s III aC fins al s V dC per diverses llengües al nord-oest de l’Índia.

Creada, segons la tradició, pel déu Brahmā, és derivada probablement d’un alfabet sud-semític, adaptat posteriorment a les condicions fonètiques de les llengües indoàries; es distingeix especialment en el sentit de l’escriptura, d’esquerra a dreta, i en el fet de notar les vocals. Ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals estesos per l’Índia i l’Àsia del sud-est.