bramanisme

m

Hinduisme

Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també els principis doctrinals i la mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.

El mot fou creat pels primers viatgers i missioners europeus per a expressar aquesta influència. Sovint fou usat impròpiament a l’Occident per a significar l’hinduisme. Cal cercar-ne l’origen en la formació del sistema de castes ( casta). El bramanisme resta ben reflectit en la literatura sagrada de l’Índia. El foc poètic i la simplicitat del Rig-Veda , fins i tot en la versió que n'ha arribat, foren reemplaçats per la fredor i l’artifici del Yajur-veda, el Sāma-veda, els Brāhmana i d’altres llibres posteriors. L’esperit religiós hi és ofegat per la forma. La preponderància del sacrifici i una exaltació del ritualisme ajuden a fer créixer la posició del sacerdot braman. El ṛiṣhi és substituït pel braman, dipositari zelós d’una escriptura revelada, mestre necessari de cerimònies i repetidor de fórmules màgiques (mantra). En el Manusmṛiti, el famós llibre de lleis, resta ben clar que un braman coneixedor de tots els vedes és l’amo del món, que tot el que hi existeix és propietat dels bramans, puix que tot subsisteix gràcies a llur benevolència. També, en un nivell popular, abunden les dites que expressen que tot el món és subjecte als déus, que els déus són subjectes als bramans i que, per tant, els bramans són els déus dels homes. Sociològicament els aris substituïren llur antiga divisió de les ocupacions pel sistema de castes, que assumí un caràcter hereditari. Per tant, el sacerdoci esdevingué una professió hereditària, un monopoli dels bramans. Aquesta posició privilegiada dins l’hinduisme, en el qual les esferes religioses, les culturals i les socials s’encavallaven fàcilment, féu que els bramans poguessin polaritzar, de fet, la major part de la vida de l’Índia. Sembla que la bramanització de l’Índia fou acompanyada d’una revolució agrícola semblant a la que acompanyà la consolidació del cristianisme medieval a Europa. Amb tot, i malgrat les innegables similituds amb el clericalisme occidental, el bramanisme no desembocà mai en una jerarquia unificada. Actualment, el secularisme estatal, les idees democràtiques d’igualtat prevalents a l’Índia i, especialment, la força política d’unes majories no bramàniques han posat fi jurídicament i quasi pràcticament a aquesta influència de la casta dels bramans.