i brandi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

brandi

conyac, Nom anglès debrandy (en)
substantiu masculím
conyac, Nom anglès debrandy (en)
indústries de la destil·lació, begudes destil·lades destil·l
Beguda alcohòlica obtinguda a partir de vi destil·lat i envellit en botes de roure o d’alzina.

Mitjançant una primera destil·lació simple hom obté un aiguardent de 65-68° sense cap mena de perfum; aquest es desenvolupa a conseqüència de l’envelliment (esterificació, formació d’aldehids i cetones aromàtics, etc), el qual dura uns 20-25 anys. Acabat el procés, el vi destil·lat ha perdut una tercera part del volum, fonamentalment alcohol, i aleshores passa a tenir una graduació de 52-60°. Aquest tipus de brandi, no corrent al mercat, és emprat per a reparar els tipus comercials, per barreja amb alcohols més joves i per addicions de caramel i d’aigua; la graduació final sol ésser d’uns 40-50°. A partir del primer aiguardent, i per addició de furfural i envelliment artificial (tractament amb ozó, amb raigs ultraviolats, etc), hom obté begudes afins als autèntics brandis, comercialitzats amb el mateix nom. El brandi per excel·lència és el procedent de Cognac, el departament de Charente, França, i per això popularment hom el designa amb el nom de conyac; també a França el procedent de la regió d’Armanyac té denominació d’origen. A l’Estat espanyol, Jerez acapara el 94% de la producció estatal, mentre que als Països Catalans els brandis més apreciats són els del Penedès. El brandi de Jerez s’elabora amb vi de la Manxa, de poca aroma, però és enriquit amb xerès, fet que li atorga un gust propi molt especial; el brandi català es destil·la amb raïm peralada, més àcid que el manxec, i per això gaudeix d’un buquet també molt característic.

Col·laboració: 
RCB / MCV / R
Llegir més...