La bresca de l’abella domèstica (Apis mellifica) té dues cares, és a dir, dues sèries de cel·les unides per llurs fons. Les cel·les són disposades en rengles horitzontals. La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon. A la bresca, amb la disposició de les cel·les, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de capacitat i de resistència amb el mínim de material (cel·la).
La construcció de les bresques comença a les parts altes del rusc, on són fixades amb pròpolis, i ho són després també pels costats per tal de reforçar-les. Les construïdes espontàniament per les abelles contenen d’un 3 a un 4% de pròpolis per a donar-los major consistència, i els envans de separació són, de dalt a baix, progressivament més prims, a diferència de les bresques fonamentades damunt cera estampada. Hom obté bresques més gruixudes en els ruscs mòbils disminuint en un 10-20% el nombre de quadres, tot conservant-los equidistants; així les abelles allarguen més les cel·les, i les bresques sobresurten dels rasants dels quadres facilitant-ne la desoperculació. Les bresques noves tenen un color blanc d’ivori, i les velles, un color castany, més fosc com més velles són. La bresca pot ésser consumida directament (mel en bresca), sense extreure'n la mel.