Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius (1666-1747), bé que en la seva Historia muscorum (1741) són aplegades encara molses, algues i líquens. En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de N.S. Necker (1729-93), autor de Methodus muscorum (1774), i de Casimir Cristofer Schmidel (1718-92). Però fou l’obra de Jean Hedwig (1730-99) la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper (1808-80), autor de Bryologia europea (1836-55) i instaurador de la briologia a França, Frederic Weber, Christian Gottfield Nees d’Esenbeck (1786-1858), autor de Bryologia germanica (1823-31), etc. Més recentment, és especialment valuosa l’obra de Pierre Tranquille Husnot (1840-1929), autor de Muscologia gallica (1892), I. Thériot (1859-1947) i Pierre Allorge (1891-1944), que, juntament amb Valia Allorge, ha estudiat les molses de la península Ibèrica. En aquest mateix camp sobresortí la figura d’Antonio Casares Gil (1871-1929), que publicà diversos treballs sobre la flora briològica dels Països Catalans. Fou, però, Prudenci Seró (1883-1963) l’iniciador de l’escola briològica catalana. La seva obra ha estat continuada per Josep Vives i, sobretot, per Creu Casas, que ha treballat en algunes ocasions en col·laboració amb Valia Allorge.
f
Botànica