i briologia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

briologia

substantiu femeníf
Botànica
botànica bot
Branca de la botànica dedicada a l’estudi dels briòfits.

Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius (1666-1747), bé que en la seva Historia muscorum (1741) són aplegades encara molses, algues i líquens. En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de N.S. Necker (1729-93), autor de Methodus muscorum (1774), i de Casimir Cristofer Schmidel (1718-92). Però fou l’obra de Jean Hedwig (1730-99) la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper (1808-80), autor de Bryologia europea (1836-55) i instaurador de la briologia a França, Frederic Weber, Christian Gottfield Nees d’Esenbeck (1786-1858), autor de Bryologia germanica (1823-31), etc. Més recentment, és especialment valuosa l’obra de Pierre Tranquille Husnot (1840-1929), autor de Muscologia gallica (1892), I. Thériot (1859-1947) i Pierre Allorge (1891-1944), que, juntament amb Valia Allorge, ha estudiat les molses de la península Ibèrica. En aquest mateix camp sobresortí la figura d’Antonio Casares Gil (1871-1929), que publicà diversos treballs sobre la flora briològica dels Països Catalans. Fou, però, Prudenci Seró (1883-1963) l’iniciador de l’escola briològica catalana. La seva obra ha estat continuada per Josep Vives i, sobretot, per Creu Casas, que ha treballat en algunes ocasions en col·laboració amb Valia Allorge.

Col·laboració: 
XLlP
Llegir més...