Es basa en l’afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció. La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes (Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc) coincideix amb les formulacions d’Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus. Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre. Si es troben per sobre d’aquest nivell, l’oferta de treball augmentarà, per raó de la disminució de la mortalitat infantil i de l’increment de la taxa de natalitat; si s’hi troben per sota, l’augment de la mortalitat i la restricció dels naixements provocarà la disminució de l’oferta de treball. Ambdós casos tendeixen a fer coincidir el salari amb el nivell de subsistència. Marx atacà aquesta teoria en afirmar que el salari era una una categoria històricament condicionada i que, per tant, variava d’acord amb les circumstàncies socials, malgrat que el mínim fos constituït per la quantitat necessària per a sobreviure el treballador i assegurar la seva reproducció.
m
Economia