moviment brownià

m

Física

Agitació contínua de partícules de dimensions microscòpiques (~1μm) en suspensió dins d’un fluid (líquid o gas), causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, les quals es desplacen contínuament per agitació tèrmica.

El nom prové de Robert Brown, que n'observà l’existència el 1827. El valor mitjà dels quadrats de les projeccions x dels desplaçaments d’una partícula qualsevol en una direcció determinada i en temps iguals, és donat per l’expressió següent, deduïda el 1905 per Einstein i M. Smoluchowski: 2>=2Dt, essent D=kT/6πηa el coeficient de difusió (k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, η la viscositat del medi i a el radi de la partícula) i t el temps. Com més petites són les partícules, tant més observable és llur moviment.