En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors; conrearen també un sever formalisme (formes massisses, una nova il·luminació, etc), que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric.
m
Arquitectura