bugle

m
Música

Família de bugles : a, soprano; b, contralt; c, tenor; d, baríton (bombardí); e, baix (tuba)

Nom de cadascun dels instruments aeròfons de metall que, a l’igual de les trompetes, els trombons i les trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista.

A diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada, i, així com les trompes tenen l’embocadura cònica, aquests la tenen semiesfèrica. Deriven de l’antic corn de senyals amb pistons, i foren unificats com a família per A. Sax, el 1845, raó per la qual hom els denomina saxhorn . La família completa consta de set instruments —del sopranino al contrabaix—, però només els dos més greus formen part habitualment de l’orquestra simfònica; la resta gairebé només són emprats en les bandes de música, i, actualment, no tots. L’instrument més agut de la família, el sopranino (o petit bugle) en mi bemoll, gairebé no s’utilitza; el soprano en si bemoll o en do, rep el nom de fiscorn, i als països anglosaxons i germànics, el de fluegelhorn i flügelhorn , respectivament; el contralt en mi bemoll o fa també és anomenat alt o althorn ; el tenor o tenorhorn és en si bemoll o do; el baríton en si bemoll, molt semblant a l’anterior però amb quatre o cinc pistons, tubuladura més cònica i, per tant, de timbre diferent, rep el nom de bombardí, eufoni o euphonium ; del baix en fa o mi bemoll, hom en diu tuba baixa o tuba, i del contrabaix en si bemoll o do, també se'n diu tuba contrabaixa , bombardó o simplement tuba.