Es caracteritza especialment en el vocabulari i la morfologia pel fet de posseir els trets generals de les llengües balcàniques. Es distingeix de les altres llengües eslaves, fonèticament, sobretot per l’existència de l’accent d’intensitat lliure i dels grups consonàntics šd i žd, i morfològicament per la pèrdua de la declinació i la bona conservació dels temps dels verbs. Els trets generals del búlgar són compartits pel macedoni, llengua literària moderna basada en dialectes essencialment de tipus búlgar amb formes de transició vers el serbocroat. El búlgar és escrit en alfabet ciríl·lic, i la seva evolució literària té tres períodes principals: el búlgar antic , que fou la base de l’antic eslavònic, usat fins al s XII; a partir d’aquest segle, fins al s XIV, fou emprat com a llengua literària el búlgar mitjà , variant de l’eslavònic meridional; la llengua literària moderna apareguda a partir del s XVIII es consolidà a mitjan s XIX.
m
Lingüística i sociolingüística