En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració. La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en mil·lilitres i dècimes de mil·lilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable (tefló) i en una prolongació gairebé capil·lar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu. Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux constant o a flux variable en la solució de la mostra problema, i es detenen en el moment que ha estat assolida la reacció total, gràcies a instruments que detecten el punt final de la valoració. Per a microanàlisi hom empra microburetes, de cabuda d’un o dos mil·lilitres, graduades en centèsimes, i microxeringues o ultramicroburetes, de sortida capil·lar, on la solució és empesa per un èmbol que avança mogut per un vis micromètric que permet l’addició de volums a la ratlla de les dècimes de microlitre.
f
Química
Bureta automàtica
© Bürkle