i cabiscol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cabiscol

substantiu masculím
Cristianisme
catolicisme catol
Dignitat eclesiàstica de les catedrals i les col·legiates.

Té l’origen en l’ofici de cap d’escola de catedrals i monestirs, que comprenia l’ensenyament de les humanitats i del cant. Del s X al XIII exercia les funcions de cantor primer, i rebia també els noms de precentor , primicer i xantre . Del s XII al XV, als Països Catalans i d’altres llocs, el cabiscol dirigí les institucions docents de les ciutats episcopals, fins que les autoritats municipals se'n feren càrrec (s XVI), i aleshores la seva funció restà limitada a l’ensenyament musical a les escoles eclesiàstiques i a la direcció del cant coral. A Tortosa, al País Valencià i a Mallorca el cabiscol continuà essent el cantor primer fins al s XVIII. Amb la complexitat dels serveis litúrgics, el cabiscol restà reduït de mica en mica a una dignitat del capítol catedralici.

Llegir més...