i cadàver | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cadàver

substantiu masculím
Biologia i ecologia    Medicina
biologia biol i medicina med
Cos mort, especialment d’una persona.

En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores (refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció); finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització. En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals (momificació, adipocera, corificació) o artificials (embalsamament). Les legislacions modernes regulen la destinació dels cadàvers (inhumació, incineració, etc) i llur establiment definitiu ( sepultura) una vegada certificada legalment la defunció i després de passat un temps normal d’observació (24 hores); en casos especials, però, com els de mort violenta o sospitosa, si les actuacions judicials ho exigeixen, els cadàvers, custodiats pels serveis de medicina forense, són objecte d’una identificació judicial, així com d’una autòpsia per a determinar les causes de la mort, després, si cal, de l' aixecament del cadàver . La destinació del cadàver per a finalitats científiques, docents o quirúrgiques (dissecció, autòpsia mèdica, empelts, trasplantaments) és regulada per la llei.

Llegir més...