i cadmi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cadmi

Símbol del cadmi Cd
substantiu masculím
Química
Símbol del cadmi Cd
química inorgànica quím inorg
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.

Propietats del cadmi

Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer. L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118. A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància. Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita (sulfur), i l’otavita (carbonat), ambdues sense importància comercial. Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure. La separació del cadmi durant el tractament d’aquests materials, que a vegades en contenen menys del 0,002%, esdevé com més va més necessària per a atendre la seva demanda creixent. Químicament el cadmi s’acosta més al magnesi i al zinc, amb els quals comparteix l’isomorfisme de moltes sals, que no pas al mercuri. Significativament menys electropositiu que el zinc, reacciona també amb menor violència amb l’oxigen, els halògens i el sofre. A l’aire resta protegit d’una pel·lícula que dificulta el progrés de l’oxidació. Roent, descompon el vapor d’aigua, i s’inflama a l’aire amb llum roja groguenca. Pur, resisteix bastant l’acció dels àcids, especialment orgànics, i, a diferència del zinc, no és atacat per les bases diluïdes per l’aigua de mar, però sí per l’amoníac aquós, que dissol l’òxid i l’hidròxid de cadmi amb formació d’ions complexos. Una part important del cadmi —la major part fins fa poc— és destinada a la protecció o a l’embelliment electrolític de materials ferrosos.

És emprat en tècniques nuclears com a constituent de les barres de control de reactors, a causa de la gran capacitat del núclid 113Cd per a captar neutrons tèrmics (amb secció eficaç entorn de 20000 barns). Una part considerable de cadmi va a la fabricació d’acumuladors alcalins, de composts, sobretot pigments, i d’aliatges. Entre els aliatges més importants cal assenyalar els metalls antifricció. Alguns aliatges de plom, bismut i cadmi troben aplicacions diverses per llur fusibilitat. El cadmi substitueix sovint l’estany en aliatges per a soldadura. Són emprats aliatges d’argent i cadmi, addicionats principalment de coure i zinc, en la soldadura d’argent, or i platí. L’or de color verd, emprat en joieria, en conté quantitats variables, entre el 3 i el 15%. Forma amalgames amb el mercuri que s’endureixen espontàniament i que es poden plastificar per la calor o en addicions de zinc o bismut. L’amalgamació del cadmi amb mercuri constitueix la base d’alguns procediments industrials d’obtenció de composts i de cadmi metàl·lic purs a partir de materials que contenen zinc, coure, tal·li i altres impureses.

Taula de les propietats físiques del cadmi

  1. nombre atòmic: 48
  2. pes atòmic: 112,41
  3. estructura electrònica: [Kr] 4d10 5s2
  4. valència: 2
  5. pes específic (a 20ºC): 8,65
  6. punt de fusió: 320,9ºC
  7. punt d’ebullició: 765ºC
  8. conductivitat tèrmica (a 25ºC): 0,969 mW/cm·K
  9. resistivitat elèctrica (a 0ºC): 6,83 μ Ω·cm
  10. radi iònic (Cd + 2 ): 0,97 Å
  11. radi metàl·lic: 1,489 Å
  12. potencials d’ionització, en eV: I: 8,993; II: 16,908; III: 37,48
  13. potencial de reducció (a 25ºC i 1 atm), en V: Cd2 + 2e ⇌ Cd: -0,4030Cd(OH)2 + 2e ⇌ Cd(Hg) + 2OH-: -0,8609

Col·laboració: 
SAS / ASN
Llegir més...