A vegades hom munta en una caixa un altaveu d’aguts i un altaveu de greus, i encara, un o més altaveus de mitjans. Entre els diversos tipus de caixes cal esmentar la caixa infinita , nom que ve del fet que muntant l’altaveu en un forat fet en una pantalla suficientment gran (pantalla infinita), s’elimina el curt circuit acústic. Però aquesta solució és molt poc pràctica i hom ha optat per plegar aquesta pantalla fins a formar una caixa hermètica on resta confinada la radiació posterior de la membrana. Això, però, té l’inconvenient que l’aire tancat, també a dintre, modifica l’elasticitat de l’altaveu, augmentant-ne la freqüència de ressonància. Cal disposar de caixes de gran volum si hom vol reproduir freqüències molt baixes. Hi ha variants de la caixa infinita , com són les caixes corregides en fase , on els altaveus són disposats decalats a fi que el temps d’arribada dels senyals dels diferents altaveus sigui el mateix. Un dels altres tipus són les caixes omnidireccionals , en les quals la peculiar col·locació dels altaveus fa que el so es difongui d’una manera omnidireccional, simulant així la radiació dels instruments musicals. Una variant de la caixa infinita és la caixa reflex , caixa a la qual hom ha practicat un forat a la part frontal on hom disposa un tub amb unes mides tals que l’aire que estigui dintre d’aquest tub entri en ressonància prop de la freqüència de ressonància principal. En entrar en ressonància, aquest aire actua com si fos una membrana i reforça l’altaveu de greus. Aquest muntatge té més rendiment que el de la caixa de tipus infinit però té l’inconvenient de presentar un descens molt abrupte per sota de la freqüència de ressonància: 24dB/octava.
f
Electroacústica