calabruixa

Muscari sp (nc.), barralet

f

Botànica

Gènere de petites plantes bulboses, de la família de les liliàcies, de flors blaves o violades, en raïm terminal, molt freqüent als marges de camins, conreus i pasturatges secs.

La calabruixa grossa o allassa blava ( M. comosum ) fa de 20 a 50 cm d’alçada i té les flors llargament pedicel·lades i inodores; la calabruixa petita (dita també clau de Nostre Senyor) ( M. neglectum ) fa només de 10 a 30 cm i les flors, d’olor de pruna, tenen el pedicel curt o són sèssils.