i calamars | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

calamars

Nom científic delLoligo sp, calamar
substantiu masculím
Zoologia
Nom científic delLoligo sp, calamar
zoologia zool
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.

Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L. vulgaris i L. forbesi . La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent; la segona és més grossa: ateny de 35 cm (femelles) a 60 cm (mascles) de llargada, i el color és més fosc (bru rogenc). En morir, adquireixen un color blanc lletós. Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal; les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell. Els adults tenen glàndules verinoses, que actuen, juntament amb els potents braços amb ventoses i el bec corni, per immobilitzar i paralitzar les preses; la glàndula de la tinta és també ben desenvolupada. La posta, que consisteix en un rosari gelatinós d’ous, és enganxada sobre les roques i els objectes del fons, o bé sobre gorgònies i troncs o cossos flotants a la deriva. Els calamarsos solen fer moles nombroses i efectuar migracions estacionals d’àrea reduïda.

La pesca del calamars és important a l’Atlàntic i també a la Mediterrània. Hom el pesca amb arts d’arrossegament o bé amb calamarera o potera. La carn, especialment la dels exemplars de mida petita, és saborosa i apreciada com a aliment.

Col·laboració: 
JDR
Llegir més...