caloplacals

f
pl
Micologia

Ordre de discolíquens caracteritzats per les espores, gairebé sempre polariloculars, i els conidiòfors, endobasidiats.

Comprèn dues sèries de famílies, una amb espores hialines ( caloplacàcies i telosquistàcies ) i l’altra amb espores fuliginoses ( buel·liàcies i fisciàcies ).