Sorgí com a ampliació de les fornícules o pasteres on eren col·locades als retaules, ja a l’edat mitjana, les imatges exemptes, que, en el cas de les imatges de la Mare de Déu, eren decorades sovint amb àngels (d’on ve el nom de cambra angelical amb què també era conegut el cambril). Esdevingué un element típic de la litúrgia espectacular de la Contrareforma. Sovint és una autèntica capella, de cara a la qual pot ésser girada la imatge, i que sol servir també per a custodiar-ne les vestidures i joies. Hi ha notícies del 1568 del cambril existent a l’antiga església romànica del monestir de Montserrat; la nova església, feta construir aquell mateix segle, incloïa un cambril més gran (al qual fou traslladada la imatge de la Mare de Déu el 1599), en part aprofitat en el gran cambril actual, del s XIX. Més desenvolupats són els que es construïren a les esglésies dels Desemparats de València (1652-67), model que s’estengué per tota la península Ibèrica, i de la Mercè de Barcelona (iniciat el 1667). Algunes vegades són torres adossades a l’absis de l’església (com a Guadalupe, 1688-96, i a la Victoria de Màlaga, 1693), esquema seguit a Sant Joan de les Abadesses (1710-20) per Josep i Jacint Morató.
m
Art
Cristianisme