camèlids

m

pl

Mastologia

Família de mamífers, l’única existent actualment del subordre dels tilòpodes, integrada per individus de dimensions grans, de pelatge abundant, amb dos dits solament als peus; les peülles resten reduïdes a ungles veritables, i els dits s’estintolen a terra mitjançant coixinets elàstics i callositats.

Tenen el dentat complet i no posseeixen mai banyam. L’estómac és dividit en tres cavitats (rumen, reticle i quall); la paret del rumen és formada per una gran quantitat de diverticles que contenen cèl·lules aqüíferes en les quals emmagatzemen aigua metabòlica. És característica la forma oval dels eritròcits, que tenen en gran nombre. La presència de camèlids a la península Ibèrica es produí per l’entrada de fauna africana, afavorida per una dessecació de la Mediterrània durant el Miocè superior, concretament en el Messinià, edat compresa entre els 6,3 i 5,2 milions d’anys. Entre els diferents elements faunístics immigrants hi ha el gènere típicament representant de la família dels camells, Paracamellus. Presentava una dentició hipsodonta, és a dir, de corona alta, ben adaptada a la vegetació coriàcia dels ambients subdesèrtics. Les extremitats disposaven de dos únics dits molt separats, com els dels camells actuals, cosa que els permetia una major adaptació a la locomoció damunt d’un substracte tou. Paracamellus ha estat trobat en diversos jaciments, com el de Librilla, a Múrcia, i Venta del Moro, a València.