Els campaments han estat protegits de diverses maneres: amb estacades d’escuts (els egipcis), amb muralles (els assiris), amb estacades i eventualment amb fossats (els grecs), com a pobles emmurallats (castra de les legions romanes), fortificats amb els propis carros (els germànics), etc. Els campaments dels exèrcits medievals catalans rebien el nom de real.
A l’edat mitjana, a causa d’establir la cavalleria les pròpies posicions de manera més immediata i improvisada, la importància dels campaments començà a decréixer; amb l’augment de la potència de les armes de foc i amb l’evolució de la tàctica militar, els campaments foren substituïts gradualment per l'allotjament o acantonament i el bivac. Després de la Segona Guerra Mundial, tornaren a assolir una part de la seva importància a la rereguarda, com a allotjament d’unitats en descans o en reorganització, com a camp de presoners, per a la convalescència de ferits, etc.