Ha prevalgut fins a temps recents a l’Àfrica central i occidental, a la Melanèsia, a Austràlia, entre els maoris de Nova Zelanda, en algunes illes de la Polinèsia, entre els bataks de Sumatra i d’altres tribus primitives d’Insulíndia i entre diverses tribus d’Amèrica del Nord i del Sud. Hom distingeix el canibalisme practicat en membres de la pròpia tribu i la necrofàgia , practicada en difunts no sacrificats com a víctimes, al costat dels casos més generalitzats en què en són objecte els cossos dels enemics morts i les víctimes de sacrificis. Quant a la finalitat, la carn humana pot ésser un suplement alimentari habitual (melanesis, bataks i maoris), o pràctica en casos d’escassetat temporal d’aliments (esquimals i ojibwes), però generalment inclou alguna significació lligada amb la creença en l’adquisició de la vitalitat o de característiques especials del mort, mitjançant la ingestió de tot el cos o únicament de membres o parts concrets, dotats de poders especials.
m
Etnologia