cannabàcies

f

pl

Botànica

Família d’urticals constituïda per tres espècies de plantes herbàcies, grans herbes o lianes dioiques; pròpies del regne holàrtic, bé que, conreades, es troben també en àrees temperades d’Austràlia i d’Amèrica del Sud.

Presenten fulles estipulades alternes o oposades. Les flors són pentàmeres, les masculines disposades en panícules, i les femenines, en espiguetes curtes de dues a sis flors. El cànem (Cannabis sativa) i el llúpol o espàrgol (Humulus lupulus) en són les espècies més importants.