cànon hindú

m

Hinduisme

Conjunt d’escriptures acceptades com a autoritat màxima dins l’hinduisme.

les obres bàsiques, escrites en sànscrit (2000 a 600 aC), són, dins el Shruti (‘Cosa oïda’) o cànon estricte, els quatre Veda (Samhita), els Brāhmana, els Āraṇyaca, els Upanisḥad, i dins elSmṛiti (‘Record’), els texts del Sūtra.