i canonització | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

canonització

substantiu femeníf
Cristianisme
catolicisme catol
Acte solemne del magisteri eclesiàstic en el qual el papa declara que un membre difunt de l’església, ja precedentment beatificat, és digne de culte públic (de caràcter universal i preceptiu, amb una commemoració anual) i l’inscriu en el cànon dels sants.

En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del s IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes. Des del s X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III (1159-81), reserva confirmada per decret de Gregori IX (1227-41). Sixt V (1585-90) assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus; l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII (1634) i de Benet XIV (1734), actualitzades per Joan Pau II (1983). La canonització formal exigeix un procediment laboriós; el bisbe obre un procés diocesà que és enviat a Roma, on la Congregació de les Causes dels Sants l’examina. En cas positiu, el papa concedeix al candidat el títol de venerable i hom n'inicia el procés de beatificació, en el qual el promotor de la causa és contraposat al promotor de la fe o “advocat del diable”: hom examina si les virtuts del candidat assoliren un grau heroic, l’autenticitat dels miracles atribuïts a la seva intervenció, etc. En cas positiu, té lloc la beatificació, proclamació solemne a la basílica de Sant Pere, o en un altre lloc escollit pel papa, que comporta un culte de caràcter local i restringit. El procés de canonització repeteix aquest procediment, llevat de l’establiment del grau de virtuts heroiques, ja acceptat; hom n'examina com a mínim l’autenticitat de dos nous miracles. La canonització és una cerimònia de la màxima solemnitat. La canonització extraordinària o equivalent és una simple confirmació papal de la santedat d’una persona venerada des de temps immemorial. A partir del 1983, han estat simplificats alguns procediments dels processos de beatificació i de canonització: el període de temps que ha d’haver passat després de la mort del candidat ha estat escurçat, el paper de l’'advocat del diable’ ha estat reduït, i hom exigeix únicament l’autenticitat d’un miracle per a la beatificació i la d’un altre per a la canonització.

Llegir més...