Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses; aviat els polifonistes italians (els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII) en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal; com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades. La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata.
f
Música