caolí

m
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia

Argila refràctaria de color blanc, formada per descomposició del feldespat, i constituïda gairebé exclusivament per caolinita (Al2O3·2SiO2·2H2O).

Posseeix una estructura microcristal·lina de làmines hexagonals. La seva aplicació més important és la ceràmica, especialment per a obtenir porcellana i terrissa blanca. Els caolins amb dimensions de partícula prou petites (menys d’un micròmetre) són emprats com a matèries de càrrega: donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió dels cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als agents químics dels plàstics, etc. Són emprats, també, en l’elaboració de catalitzadors del craqueig del petroli. En farmàcia, el caolí rentat ha estat utilitzat per les seves propietats absorbent, adsorbent i antiàcida.