La forma més antiga i més simple d’obtenir l’efecte estètic era d’escriure-la al marge del text, sistema que perdurà llargament (manuscrits de Ripoll i d’altres escriptors catalans). L’ornament més antic (s VI) consisteix en entrellaçaments i elements geomètrics. Ben aviat s’exornaren amb figuracions florals, zoomorfes i antropomorfes; sovint les figures són monstruoses o estrafetes per tal de donar-los la forma de la lletra corresponent. La caplletra aparegué més tard, emmarcant una escena al·lusiva al text o bé inclosa dins l’escena mateixa. Amb la impremta les caplletres continuaren representant un paper artístic preponderant, sobretot del s XV al XVII.
f
Escriptura i paleografia
Caplletra del llibre Consueta, procedent de l’antic convent de Sant Francesc de framenors de Barcelona
© Fototeca.cat