El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme. La pell es torna arrugada i pàl·lida, el cabell cau i la força muscular és escassa; hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual. La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties: síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la caquèxia estrumipriva (per ablació de la glàndula tiroide); tumors malignes; trastorns psíquics com l’anorèxia mental, etc.
f
Patologia humana