La malaltia es manifesta per una pols negra, constituïda per les espores del fong, més o menys humides, que cobreix les espigues, que es deformen i es desorganitzen. En el blat, el carbó és degut a l’Ustilago tritici; en la melca, a l’U. sorghi i a l’U. cruenta; en la civada, a l’U. laevis i a l’U. avenae; i en l’ordi, a l’U. hordei i a l’U. nuda, tots ells de característiques semblants. La malaltia és anomenada també mascaró.
En el blat de moro es manifesta d’una forma particular: les tiges, fulles i inflorescències es cobreixen de tumoracions cobertes d’una membrana blanquinosa. En aquest cas la malaltia és anomenada també bosses del blat de moro. El carbó ataca també la canya de sucre; la malaltia és deguda, en aquest cas, a l’U. sacchari.
El temps humit i calorós afavoreix el desenvolupament d’aquesta malaltia, que provoca pèrdues serioses. Els mitjans de lluita contra el carbó són preventius i consisteixen a desinfectar la llavor abans de sembrar-la.